dimarts, 25 de març del 2014

dilluns, 24 de març del 2014

Kids with guns


Quim Àvila, actor. Foto d'Àgata Casanovas

Gerard Guix, dramaturg. Foto d'Àgata Casanovas

diumenge, 23 de març del 2014

Documentació

Aquest és un dels videos sobre en Kip Kinkel, a qui d'alguna forma hem agafat com a referent en l'obra (aneu al post relacionat), que més ens ha impactat. Es pot veure al nen recorrent amb la policia els llocs per on va passar el dia que va anar a fer la matança a la seva escola. Sense paraules.


divendres, 21 de març del 2014

El projecte

El projecte neix a partir de la idea de vincular l’obra Ricard III de William Shakespeare amb els estudiants d’instituts i universitats, principalment als Estats Units però cada vegada més a Europa, que per diferents causes decideixen cometre una matança entre els seus companys i professors.

El nostre interès en aquest projecte és saber quina part de responsabilitat té la societat en el desenvolupament de la conducta violenta d’aquests individus als que se sol menysprear y culpar i que, segurament, en una altra societat i amb una altra educació no haurien arribat a cometre els assassinats.

La influència d’unes relacions personals, socials, familiars i escolars mancades d’afecte, comprensió i amor ens mostra una personalitat conflictiva. Si la ubiquem en una època complexa (l’adolescència) en que l’individu es volca en l’autoafirmació i l’assimilació de tots els canvis hormonals soferts, el resultat podria ser un marc social i vital del personatge propici per a què emergeixi la part més fosca i violenta de l’ésser.

Treballem a partir de diferents quadres de la vida d’aquest personatge i les seves relacions amb diferents col·lectius i persones que mai no apareixen a escena. A través de les seves influències veiem el creixement i evolució del personatge, que es va modificant.

Partim de la creació d’una personalitat doble: Jekyll/Hide. Situem el personatge en un espai únic, un espai propi només seu: la guarida. Creem una personalitat pròpia al nostre personatge a través de diversos casos reals d’adolescents que han comès matances als seus instituts o escoles. No tenim un text previ: sobre la idea que volem desenvolupar i a través d’improvisacions i assajos creem aquest text que formarà part de l’escena definitiva.


Un actor, un dramaturg i una directora treballen a l’uníson per crear aquesta complexa peça.